Acord marc contra el sensellarisme a Espanya

Segons l'INE a Espanya a l'any 2022 hi havia 28.552 persones sense llar: un 24,5% en els últims 10 anys 

L'Acord marc del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció a la Dependència vol  donar solució al sensellarisme impulsat per l'Estratègia nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023-2030.

El sensellarisme és una forma d'exclusió social extrema que vulnera els drets fonamentals de les persones. El nombre de persones sense llar ha crescut en un 24,5% en els últims 10 anys; a Espanya hi ha 28.552 persones sense llar. Les situacions de sensellarisme s'estan agreujant, més del 40% de les persones sense llar porta en aquesta situació més de 3 anys (11.471 persones). Les respostes que s'estan donant al sensellarisme a Espanya, no aconsegueixen revertir aquesta tendència ni eliminar aquest fenomen; més encara, donat l'actual context socioeconòmic tot indica que el nombre de persones en situació de sensellarisme podria continuar augmentant si no es prenen les mesures adequades per a prevenir-lo.

L'exclusió residencial i el sensellarrisme ha augmentat en els últims tres anys, afectant a un de cada cinc llars a Espanya.

Segons l’Enquesta sobre Persones sense Llar de l’INI de 2022 a Espanya hi ha 28.552 persones sense llar, de les quals 7.276 estan en situació de carrer, 11.498 en albergs i centres i 9.778 en pisos i pensions per a persones sense llar; aquest número podria ser encara major si es tenen en compte aquelles que estan al marge del sistema.

El sensellarisme és cada vegada més freqüent en dones, persones joves i persones d'origen estranger, amb creixements del 47,4%, el 35,4% i el 36,1%(3) respectivament.

El número de les persones que porten menys d'un mes en situació de sensellarisme s'ha incrementat en un 68,61% des de 2012; l'increment percentual és major en la població femenina.

L'increment de places (49,6% des de 2006) i l'augment de la despesa (de 144,6 milions en 2006 a 345 en 2020) en centres per a persones sense llar no s'ha traduït en una reducció de les persones en aquesta situació, per la qual cosa es requereix revisar les respostes que s'ofereixen des del sistema d'atenció, orientant-lo cap a respostes més eficients i sostenibles, que apostin per l'autonomia i la vida independent.

El sensellarisme és un problema estructural. El 40% de les persones es troba sense llar per problemes associats a l'habitatge (desnonaments, impossibilitat de continuar pagant l'allotjament, habitatge en ruïnes) i el 27% va perdre el seu treball.

El 82% de les persones en situació de sensellarisme  opinen que necessiten un habitatge o una habitació per a sortir de la situació en la qual es troben i el 78% que necessita un treball.

L'habitatge no sols és la principal necessitat de les persones sense llar, sinó que és la porta d'accés efectiu a altres drets fonamentals (salut, autodeterminació, seguretat…), alhora que un lloc segur que protegeix les persones de la violència i els delictes que més de la meitat de les persones sense llar sofreixen quotidianament.

A Espanya existeix una limitada dotació d'habitatges de promoció pública (tant en règim de compra com en règim de lloguer), la qual cosa dificulta l'accés a habitatge assequible i de qualitat a les persones en risc o situació de sensellarisme i el desenvolupament d'una vida autònoma fora del sistema.

El 50,3% de les persones sense llar ha estat víctima d'algun delicte o agressió, sent els delictes més freqüents els insults, amenaces i robatoris.

El Govern d'Espanya a través del Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030 i les Comunitats Autònomes a través de les seves corresponents Conselleries en el si del Consell Territorial de Serveis Socials i del Sistema per a l'Autonomia i Atenció
a la Dependència, acorden adoptar un Acord marc Nacional per a donar solució al sensellarisme a Espanya que serà impulsat per la futura Estratègia Nacional per a la lluita contra el sensellarisme a Espanya 2023-2030

El Marc nacional buscarà aconseguir els següents objectius generals:
1. Erradicar el sensellarisme de carrer en 2030: «Ningú que no vulgui dorm al carrer en 2030».
2. Prevenir les situacions de carrer.
3. Revertir la institucionalització.
Compromisos:
1. Participar en el disseny, la implementació i avaluació de l'Estratègia Nacional, i contribuir a la consecució dels objectius aquí marcats.
2. Crear instruments i mecanismes de coordinació i cooperació entre els serveis socials i els departaments d'habitatge.
3. Desenvolupar un sistema de prevenció orientat a la detecció i l'atenció precoç i la reducció de les conseqüències del sensellarisme, mitjançant:
– La priorització de la prevenció destinada a reduir els danys, mitigar els impactes i atendre les persones en situació de sensellarisme amb llargues trajectòries de carrer i necessitats més complexes, seguint els models de Housing first i Housing Led.
– L'impuls de la prevenció primària i secundària a través de la detecció iprogrames «re-allotjament ràpid».
4. Transformar progressivament el sistema d'atenció a persones sense llar donant resposta a les situacions que no puguin prevenir-se, oferint solucions personalitzades i integrals, orientades a l'habitatge i amb enfocament de desinstitucionalització, que activin respostes normalitzades establint circuits més àgils i efectius per a garantir l'accés als recursos i altres sistemes de protecció social (ocupació…).
5. Impulsar la formació dels professionals d'atenció a les persones sense llar amb la finalitat de transformar el model d'intervenció.
6. Assignar suficients recursos econòmics a la transformació del sistema i fomentar l'accés a un habitatge assequible i de qualitat per a persones que estan sense llar i altres perfils en risc, mitjançant l'impuls de l'habitatge social i de promoció pública a través de:
– L'ús dels recursos del FSE+ i FEDER en el marc financer 2021-2027 combinant de manera complementària suports socials i habitatge
– L'ús dels fons que l'Administració General de l'Estat posa a disposició i el cofinançament d'aquests mitjançant fons de les comunitats autònomes i les
entitats locals i especialment dels recursos del Pla d'habitatge.
– Increment del finançament propi per al desenvolupament de les mesures i solucions al sensellarisme.
7. Generar coneixement sobre la realitat del sensellarisme i incorporar els aprenentatges obtinguts de la innovació i els projectes experimentals en les polítiques públiques en cada territori.
8. Sensibilitzar a la ciutadania sobre la necessitat d'una actuació pública d'erradicació del sensellarisme i lluitar contra els delictes d'odi que sofreixen les persones que estan sense llar (aporofobia).