Celebració

Aquest any 2023 s'acompleixen 31 anys del llançament de la companya global en favor de les Persones sense Llar

Des de la Fundació Trobada creiem fermament que tot ésser humà és irrepetible, i té dret a viure en dignitat. Per això sabem que és fonamental donar visibilitat a les persones sense llar per a aconseguir que tinguin accés a les xarxes de serveis i participació en el teixit comunitari que ens vincula.

Aquest 2023 es compleixen 31 anys del llançament de la campanya global per les Persones sense Llar. Aquesta iniciativa global intenta visibilitzar a un col·lectiu molt vulnerable format per persones que van quedant al marge d'assumptes tan importants com l'accés a un treball digne, a un habitatge o a construir relacions amb la societat.

El lema triat enguany per a la campanya del Dia Mundial de les Persones Sense Llar és «Comparteix la teva xarxa«, i vol incidir en la importància de les xarxes de suport personals, familiars, socials, laborals… perquè una persona arribi a una situació del denominat sensellarisme, o perquè pugui sortir d'ella.

D'acord amb estadístiques de l'any 2018 de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), s'estima que actualment unes 900 milions de persones viuen en assentaments informals o campaments, sense incloure a les persones que viuen als carrers. És un problema greu que mereix una atenció prioritària.

Amb la celebració d'aquest Dia Mundial es pretén generar propostes per a ajudar a aquelles persones que s'han quedat sense llar per raons diverses: factors estructurals i institucionals, situació econòmica, familiar o social, desastres naturals, condició de desplaçats o refugiats, entre altres causes.

Les persones sense llar tendeixen a ser excloses i marginades socialment, i aquesta situació s'ha vist afectada davant els efectes de la pandèmia per COVID-19, sense comptar amb cap mena de protecció, assistència ni accés als serveis bàsics, pel fet que deambulen i dormen als carrers o en llocs públics.

S'estima que l'esperança de vida de les persones sense llar es troba entre els 42-52 anys d'edat, la qual cosa representa uns 30 anys menys que la població general.

El fet de no tenir una llar afecta les relacions socials i genera un impacte en la salut física i mental de les persones afectades, la qual cosa implica l'adopció de conductes additives, des-estructuració del grup familiar, desnutrició, hipotèrmia, depressió i paranoies.

Es requereix l'aplicació de polítiques públiques integrals de protecció i restitució de llars a les persones afectades, així com garantir els seus drets humans fonamentals d'accés a un habitatge adequat i a la salut, així com generar fonts de treball per al seu manteniment. És necessari efectuar ajustos en la normativa legal per a disminuir els desnonaments i desallotjaments sense allotjament alternatiu.