La guerra és el fracàs de la política, una derrota enfront de les forces del mal
«La guerra deixa el món pitjor de com
l’havia trobat. La guerra és un fracàs de la política de la humanitat, una
claudicació vergonyosa, una derrota enfront de les forces del mal». Les
darreres notícies de Palestina, són esfereïdores i alarmants: més de 42.000
morts, la majoria dones i infants, persones al marge de l’odi i de la
violència, subjectes pacients que paguen amb la seva innocència i sense que un
mínim d’empatia i misericòrdia toqui el cor dels agressors.
Què té d’humana una consciència que no s’atura de fer el mal, posseïda per un esperit que no pensa més que a destruir sense calibrar -i el que és pitjor, sabent-ho- la magnitud d’un genocidi sense precedents pel moment que vivim?
La guerra està estesa a molts altres països, ben a prop de nosaltres entre Rússia i Ucraïna. Amb els mateixos resultats, els mateixos tons dictatorials i les contínues amenaces de no aturar la violència i produir cada dia més morts innocents. Afegim-hi tots els altres països dels quals la premsa no en parla i que pateixen una censura injusta que impedeix que es doni a conèixer allò que realment està passant.
«Prestem atenció a la veritat d’aquestes víctimes de la violència, mirem la realitat des dels seus ulls i escoltem els seus relats amb el cor obert. Així podrem reconèixer l’abisme del mal en el cor de la guerra i no ens pertorbarà que ens tractin d’ingenus pel fet d’escollir la pau».
Som convidats a invocar la pau, a fer-la viva i present entre nosaltres, en el conjunt de totes les nostres relacions personals, familiars, socials, religioses, polítiques i respecte de l’entorn natural que ens envolta i ens configura. Exigim la pau com dret fonamental, com ho és el dret a la vida humana.
«La pau no s’aconsegueix només amb acords de paper o a les taules de compromisos humans i polítics. Neix de cors transformats, sorgeix quan cadascú de nosaltres és aconseguit i tocat per bondat de cor, que dissol els nostres egoismes, romp els nostres prejudicis i ens dona el gust i l’alegria de l’amistat. Aquests són els atributs del cor humà: una hospitalària proximitat, la compassió i la misericòrdia”.
És imprescindible el desig de treballar i comprometre’ns que s’arribi a una pau duradora, on l’Estat de Palestina i l’Estat d’Israel puguin viure un al costat de l’altre, esfondrant els murs de l’enemistat i de l’odi, al mateix temps que ens preocupem per Jerusalem, perquè es converteixi en la ciutat de l’encontre fratern entre cristians, jueus i musulmans, tutelada per un estatut especial garantit a nivell internacional i que els responsables de les nacions i les parts en conflicte puguin trobar el camí de la concòrdia i de la unitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada