Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Constitució Espanyola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Constitució Espanyola. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 d’abril del 2021

Festa del Treball

El Treball com a signe del reconeixement de la dignitat humana de cada persona

Sembla una veritat de “Perogrullo” dir que tothom ha de treballar per poder menjar, però és que Pau de Tars va dir encara més: “el qui no fa feina que no mengi”. Però davant el risc de no trobar un lloc de treball les constitucions de tots el països de món reconeixen el treball com un dret. 

Així diu la Constitució Espanyola a l’article 35.1: “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer-se discriminació per raó de sexe”

Hem tractat en distintes ocasions sobre les mancances que pateixen els usuaris de l’Alberg. Les relacionem sumàriament amb la família, la salut i l’habitatge, i també es pot afegir l’entorn. Son cames d'una taula que si en manca alguna, fàcilment s’engronsa i si en manquen més d’una la taula cau. És una paràbola que serveix com exemple.    

De aquestes quatre cames, una molt important és el treball. 

Propers a celebrar la Festa del Treball, dia 1º de maig, no podem menys de fer referència a la dramàtica situació de l’atur, que condemna a milions de persones a una crisi econòmica, humana i familiar sense precedents. 

Xifres apareixen cada dia de forma creixent i alarmant. No dubtem del desig dels aturats d’esser contractats per a un treball digne, però com ho podem fer si tan sols hi ha possibilitats de trobar feina?. 

No queda altra alternativa que les ajudes públiques i privades . . . .  si arriben. Però la penúria ha arribat a sectors que mai s’havien trobat en aquesta situació, i es senten incòmodes haver de cobrar sense fer feina, sinó palesament humiliats. 

“No existeix pitjor pobresa que aquella que priva del treball i de la dignitat del treball. En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja no sols és una manera de guanyar-se el pa, sinó també una via pel creixement personal, per establir relacions sanes, per expressar-se a si mateix, per a compartir dons, per a sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i en definitiva per a viure com a poble” (Papa Francesc). 

Pels empresaris privats i per a l’empresa pública és avui un repte que no pot esdevenir impossible si des de l’educació i la mateixa organització social es van obrint camins de participació, encara que es faci des d’una perspectiva més austera. 

Segueix dient el Papa Francesc: “La política no pot renunciar a l’objectiu d’aconseguir que  l’organització d’una societat asseguri a cada persona alguna manera d’aportar les seves capacitats i el seu esforç. La cosa veritablement popular -perquè promou el bé del poble- és assegurar a tothom la possibilitat de fer brotar les seves capacitats, les seves capacitats, la seva iniciativa i les seves forces”. 

Sempre haurem de reivindicar per a tothom un treball decent, i des d’aquí i d’una manera especial, per aquells sectors més vulnerables, entre els quals es troben els usuaris dels albergs. I ja no tan sols com a mitjà de guanyar-se les sopes, com diem en llenguatge col·loquial, sinó i sobre tot com a signe del reconeixement de la dignitat humana de cada persona, però a la vegada haurem de promoure les relacions que capacitin per a un nou orde social i polític, basat en una mentalitat que afavoreixi una economia orientada al bé comú, fugint de populismes i falses promeses.

Segur que tampoc hi haurà per segon any consecutiu per mor de la pandèmia les multitudinàries manifestacions a que ens tenien acostumats en aquesta diada del treballadors. I tal volta sigui oportú aprofitar l’oportunitat per fer invertir el temps en fer una sèrie de reflexions i trobar la seva resposta:  

Què es fa amb la riquesa que genera el treball? I on van els beneficis empresarials? Preocupa el rendiment més que el benestar dels treballadors? Cultivem la consciència fiscal en la mateixa proporció que exigim els serveis públics? Es fomenta vertaderament la producció, la creació de riquesa i els llocs de feina o el benefici a qualsevol cost? Es reducció de costos o especulació? Hi ha un propòsit de reduir fins a la total supressió de l’economia submergida? 

Tant de bo que un dia puguem desmentir aquella famosa frase que fa títol al llibre del Papa Francesc: “Aquesta economia mata”.




dilluns, 1 de febrer del 2021

Dret a l'habitatge

"Tota persona té dret a un nivell de vida que li asseguri alimentació, vestit i habitatge" (DUDH)

És ociós dir que tota persona té el dret d’accedir a un habitatge digne. Però com i quant neix aquest dret i qui té l'obligació de satisfer-ho? Un habitatge és un immoble que necessita d’un promotor que ho construeixi, amb les autoritzacions pertinents i les garanties de seguretat preceptives, ho vengui o llogui.. I tot això costa doblers. Vegem diu la legislació vigent.  

La Declaració Universal dels Drets Humans de 10 de desembre de 1948 que signaren 195 països, (no més Sudàfrica, Aràbia Saudita i la Unió Soviètica s'abstingueren) diu a l’Article 25.1: “Tota persona té dret a un nivell de vida adequat que li asseguri, així com a la seva família, la salut i el benestar, i especialment l'alimentació, el vestit, l'habitatge, l'assistència mèdica i els serveis socials necessaris; té així mateix dret a les assegurances en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viudetat, vellesa o altres casos de pèrdua dels seus mitjans de subsistència per circumstàncies independents de la seva voluntat.” 

En els mateixos termes l’Article 11 del Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals (PIDESC) aprovat per la ONU el 16 de desembre de 1966 i que va entrar en vigor al mes de gener de 1976 va ser ratificat per la Convenció del mes de Maig de 2012 per 167 països: Tota persona té el dret a un nivell de vida adequat per a si mateixa i per a la seva família, incloent alimentació, vestit i habitatge adequades.  .  . Etc. 

En alguns Estats, el dret a l'habitatge adequat està consagrat en la Constitució Nacional i en uns altres en canvi s'ha anat a més i s'han realitzat lleis específiques.

La Constitució Espanyola de 1978 estableix en el seu article 47 el dret al gaudir d'un habitatge digne i adequat, sent els poders públics els responsables de promoure les condicions necessàries i d'establir les normes adequades per a fer efectiu aquest dret. 

L’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears de 1983 a l’Article 10 preveu “la competència amb Ordenació del territori, incloent-hi el litoral, urbanisme i habitatge”. L’Estatut fou reformat a l’any 2007 incloent l’Article 22 amb aquest termes:   “Les Administracions públiques de les Illes Balears garantiran el dret d'accés a un habitatge digne dels ciutadans de les Illes Balears. Per llei se regularan les ajudes per a promoure aquest dret, especialment a favor dels joves, de les persones sense mitjans, de les dones maltractades, de les persones dependents i d'aquelles altres i en aquest cas estiguin justificades les ajudes”. 

Què poden fer les Administracions Públiques?

Es necessari impulsar una política pública que incentivi el lloguer, en primer lloc, i es preocupi en l'ús dels habitatges ja construïts, (per a assegurar mantenir el valor patrimonial dels habitatges, perquè moltes famílies han dipositat les seves inversions en habitatge), enfront de les de nova construcció, mitjançant una política de rehabilitació adequada al patrimoni de cada ciutat. 

Es tracta, en principi, d'aturar la tendència actual cap al creixement urbà sense límits –per això es proposa des-incentivar la construcció de nou habitatge– i exigir, a partir d'un canvi de llei, una sòlida justificació de la demanda solvent per a autoritzar nous desenvolupaments urbans. En aquest sentit cal avaluar localment la demanda d'habitatge per part d'estrangers i els allotjaments turístics:  és un fenomen de masses que s'ha de regular, perquè no distorsionin el mercat de venda i lloguer en perjudici de les necessitats dels residents permanents. 

El pressupost que ara es dedica a ajudes per a promoure la nova construcció, que es dediqui en el futur a promoure el lloguer dels milions d'habitatges buits, rehabilitar-les per a atendre la demanda solvent, i també a la insolvent, mitjançant una gestió activa de la demanda i de l'oferta des dels Ajuntaments orientada a promoure el lloguer. Aquesta gestió s'ha de fer a escala local ja que és el problema és diferent per a cada municipi. Això ofereix la possibilitat d'enfortir les finances locals, tributàries en el passat de la nova construcció, que tornaran a trobar en l'habitatge una font de finançament. Per a això, per exemple, els expedients de sol·licitud d'ajudes per a habitatge haurien de ser municipals i no per als promotors o particulars; i els ajuntaments cobrarien un percentatge de l'ajuda com a despeses de gestió.  

En qualsevol dels casos és important verificar la possibilitat que els ciutadans puguin exigir jurídicament i davant els tribunals pertinents, el compliment d'aquests drets per part de les administracions.  El Dret a l'habitatge quan no es recull de manera específica pot deduir-se directament del compliment de drets humans reconegut en tractats internacionals i per tant de condicions de vida digna. 

Si la competència i gestió de l’habitatge és un deure de les Administracions, com s’ha vist a la legislació citada, quines possibilitats hi ha d’exigir la responsabilitat? 

El RD 106/2018 de 9 de març pel qual es regula el Pla Estatal d'Habitatge 2018-2021 inicia la seva Exposició de Motius amb la següent afirmació: “la garantia constitucional del gaudir d'un habitatge digne i adequat com a responsabilitat compartida de tots els poders públics s'ha vingut procurant durant els últims anys mitjançant diferents polítiques”. 

Existeixen projectes de recerca internacionals, com ara TENLAW, per exemple, que ofereixen l'oportunitat de realitzar recerca internacional sobre el dret a l'habitatge, així com establir xarxes internacionals de recerca com ara la European Network for Housing Research, que uneix a més de 500 investigadors de 41 països diferents, de tot el món.