Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Papa Francesc. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Papa Francesc. Mostrar tots els missatges

dimarts, 27 d’abril del 2021

Festa del Treball

El Treball com a signe del reconeixement de la dignitat humana de cada persona

Sembla una veritat de “Perogrullo” dir que tothom ha de treballar per poder menjar, però és que Pau de Tars va dir encara més: “el qui no fa feina que no mengi”. Però davant el risc de no trobar un lloc de treball les constitucions de tots el països de món reconeixen el treball com un dret. 

Així diu la Constitució Espanyola a l’article 35.1: “Tots els espanyols tenen el deure de treballar i el dret al treball, a la lliure elecció de professió o ofici, a la promoció a través del treball i a una remuneració suficient per a satisfer les seves necessitats i les de la seva família, sense que en cap cas pugui fer-se discriminació per raó de sexe”

Hem tractat en distintes ocasions sobre les mancances que pateixen els usuaris de l’Alberg. Les relacionem sumàriament amb la família, la salut i l’habitatge, i també es pot afegir l’entorn. Son cames d'una taula que si en manca alguna, fàcilment s’engronsa i si en manquen més d’una la taula cau. És una paràbola que serveix com exemple.    

De aquestes quatre cames, una molt important és el treball. 

Propers a celebrar la Festa del Treball, dia 1º de maig, no podem menys de fer referència a la dramàtica situació de l’atur, que condemna a milions de persones a una crisi econòmica, humana i familiar sense precedents. 

Xifres apareixen cada dia de forma creixent i alarmant. No dubtem del desig dels aturats d’esser contractats per a un treball digne, però com ho podem fer si tan sols hi ha possibilitats de trobar feina?. 

No queda altra alternativa que les ajudes públiques i privades . . . .  si arriben. Però la penúria ha arribat a sectors que mai s’havien trobat en aquesta situació, i es senten incòmodes haver de cobrar sense fer feina, sinó palesament humiliats. 

“No existeix pitjor pobresa que aquella que priva del treball i de la dignitat del treball. En una societat realment desenvolupada el treball és una dimensió irrenunciable de la vida social, ja no sols és una manera de guanyar-se el pa, sinó també una via pel creixement personal, per establir relacions sanes, per expressar-se a si mateix, per a compartir dons, per a sentir-se corresponsable en el perfeccionament del món, i en definitiva per a viure com a poble” (Papa Francesc). 

Pels empresaris privats i per a l’empresa pública és avui un repte que no pot esdevenir impossible si des de l’educació i la mateixa organització social es van obrint camins de participació, encara que es faci des d’una perspectiva més austera. 

Segueix dient el Papa Francesc: “La política no pot renunciar a l’objectiu d’aconseguir que  l’organització d’una societat asseguri a cada persona alguna manera d’aportar les seves capacitats i el seu esforç. La cosa veritablement popular -perquè promou el bé del poble- és assegurar a tothom la possibilitat de fer brotar les seves capacitats, les seves capacitats, la seva iniciativa i les seves forces”. 

Sempre haurem de reivindicar per a tothom un treball decent, i des d’aquí i d’una manera especial, per aquells sectors més vulnerables, entre els quals es troben els usuaris dels albergs. I ja no tan sols com a mitjà de guanyar-se les sopes, com diem en llenguatge col·loquial, sinó i sobre tot com a signe del reconeixement de la dignitat humana de cada persona, però a la vegada haurem de promoure les relacions que capacitin per a un nou orde social i polític, basat en una mentalitat que afavoreixi una economia orientada al bé comú, fugint de populismes i falses promeses.

Segur que tampoc hi haurà per segon any consecutiu per mor de la pandèmia les multitudinàries manifestacions a que ens tenien acostumats en aquesta diada del treballadors. I tal volta sigui oportú aprofitar l’oportunitat per fer invertir el temps en fer una sèrie de reflexions i trobar la seva resposta:  

Què es fa amb la riquesa que genera el treball? I on van els beneficis empresarials? Preocupa el rendiment més que el benestar dels treballadors? Cultivem la consciència fiscal en la mateixa proporció que exigim els serveis públics? Es fomenta vertaderament la producció, la creació de riquesa i els llocs de feina o el benefici a qualsevol cost? Es reducció de costos o especulació? Hi ha un propòsit de reduir fins a la total supressió de l’economia submergida? 

Tant de bo que un dia puguem desmentir aquella famosa frase que fa títol al llibre del Papa Francesc: “Aquesta economia mata”.




dilluns, 15 de febrer del 2021

Dia de la Fraternitat Humana

El diàleg i el respecte entre els usuaris de l'Alberg de Manacor ha superat les diferències culturals de les distintes procedències

El passat dia 4 de febrer s’ha celebrat per primera vegada el Dia Internacional de la Fraternitat Humana, tal como ho va acordar l’Assemblea General de les Nacions Unides el passat mes de desembre. 

Existeix una profunda preocupació pels actes que constitueixen una apologia de l'odi social, polític, cultural i religiós i, per consegüent, soscaven l'esperit de tolerància i el respecte de la diversitat, especialment en un moment en què el món s'enfronta a la crisi sense precedents ocasionada per la pandèmia de malaltia per coronavirus (COVID-19), que exigeix una resposta mundial basada en la unitat, la solidaritat i la cooperació multilateral renovada  

Enguany, per primera vegada, celebrem el Dia Internacional de la Fraternitat Humana que brinda l'oportunitat de destacar els principis i valors inclosos en el "Document sobre la fraternitat humana per a la pau mundial i la convivència" signat per el Papa Francesc y el Gran Imán de Al-Azhar, Ahmad al-Tayyib, el 4 de febrer de 2019 en Abu Dhabi. i explorar bones pràctiques per a la seva aplicació com a camí cap al futur, a mesura que reconstruïm un món millor. 

Aquest Document, entre altres, fa les declaracions següents: 

-El diàleg, la comprensió, la difusió de la cultura de la tolerància, de l'acceptació de l'altre i de la convivència entre els éssers humans contribuirien notablement al fet que es redueixin molts problemes econòmics, socials, polítics i ambientals que assetgen a gran part del gènere humà.  

- El diàleg entre cultures diferents significa trobar-se en l'enorme espai dels valors espirituals, humans i socials comuns, i invertir-lo en la difusió de les virtuts morals més altes,  significa també evitar les discussions inútils. 

- El terrorisme execrable que amenaça la seguretat de les persones, tant a Orient com a Occident, tant al Nord com al Sud, propagant el pànic, el terror i el pessimisme es causa de les interpretacions equivocades dels textos religiosos, polítiques de fam, pobresa, injustícia, opressió, arrogància; per això és necessari interrompre el suport als moviments terroristes a través del subministrament de diners, armes, plans o justificacions i també la cobertura dels mitjans, i considerar això com a crims internacionals que amenacen la seguretat i la pau mundials. Tal terrorisme ha de ser condemnat en totes les seves formes i manifestacions.  

- El concepte de ciutadania es basa en la igualtat de drets i deures sota la protecció dels quals tots gaudeixen de la justícia. Per aquesta raó, és necessari comprometre'ns per a establir en la nostra societat el concepte de plena ciutadania i renunciar a l'ús discriminatori de la paraula minories, que porta amb si les llavors de sentir-se aïllat i inferior; prepara el terreny per a l'hostilitat i la discòrdia i elimina els assoliments i els drets d'alguns ciutadans en discriminar-los.  

- La relació entre Occident i Orient és una necessitat mútua indiscutible, que no pot ser substituïda ni descurada, de manera que tots dos puguin enriquir-se mútuament a través de l'intercanvi i el diàleg de les cultures. 

L’Alberg de Manacor ha estat un dels llocs de trobada de persones de diferent procedència i que ha tingut la oportunitat d’explorar bones pràctiques dels valors i principis que es proclamen en aquest Dia Internacional:  així hi hagut usuaris procedents de les Illes Balears i la resta de l’Estat Espanyol, però també d'Àfrica, Sud-Amèrica, Unió Europea i Països de l’Est.  

I el diàleg, la tolerància, el respecte a la diferència, a les cultures, a les religions ha estat sempre una norma de conducta escrupolosament observada a l'Alberg de Manacor. I no ha estat fàcil, per la cada vegada més nombrosa presència d’usuaris musulmans i son prou conegudes les divergències entre la cultura cristiana-occidental i l'Islam, per posar un exemple. Però la recerca de punts en comú i la comunicació sincera ha superat sempre tota diferència.