Feliç Nadal!

"Que passa pel cap d'aquelles persones que aquests dies de Nadal no tenen família ni treball ni habitatge?"

Què preocupa i ocupa a la immensa majoria de persones als moments actuals dominats per una pandèmia que esta generant un gran impacte social i econòmic com no es coneixia en moltes dècades? 

Què preocupa i ocupa a la immensa majoria de persones en mig d’unes festes de Nadal que sembla tindran un caràcter molt distint dels altres anys? 

Uns planifiquen els dies que sortiran de viatge per a visitar els seus familiars que es troben enfora, o són enfora no saben com i quan tornaran.

A uns altres les guanya la por al contagi i les immobilitza: no pensen sortir de ca seva en tots aquests dies, a no ser per estricta necessitat. 

Altres surten a comprar compulsivament perquè és el que toca ara i sobre tot per fer els regals als seus compromisos familiars o d’amistat. 

Hi ha que ni tan sols tindran vacances de Nadal perquè la seva feina requereix una dedicació total o es considera essencial en les circumstàncies sanitàries actuals. 

Uns altres, quin problema! Estan de mal humor perquè no troben aquell peix tan especial que sempre mengen al sopar de Nadal.  

També hi ha el col·lectiu d’irresponsables que acudiran a reunions fora mesures amb el conseqüent risc de contagi propi i la seva propagació posterior. 

Tots aquests grups de persones esmentats tenen uns ingressos econòmics produïts per la seva feina o pensió, gaudeixen d’una llar que les dona recer i són membres d’una unitat familiar. 

Però què les preocupa i ocupa al col·lectiu de persones, homes i dones, que no tenen ni ingressos per no tenir feina ni pensió digna, ni tenen habitatge ni família que les aculli?. 

Què passa pel cap dels usuaris de l’alberg de Manacor que si tenen família no les poden acollir, no tenen feina per manca d’oferta en aquests moments o es troben a una edat no atractiva per a l’empresa i tot això les impossibilita viure a un habitatge i ser independents? 

Tal volta pensen que ningú les necessita, que ningú pensa amb ells, que son una molèstia o una càrrega per a la societat, o el més terrible que ningú les estima. Hi pot haver tortura més gran per un ser humà que no sentir-se estimat per ningú? 

Pot esser terrible el dolor físic que es pateix per un accident o una malaltia, però com es quantifica el dolor moral de les persones que pateixen manca d’afecte, de la companyia, de la manca d’interès del demés, de l’experiència diària de la manca de valors com la solidaritat, la empatia, la generositat, el respecte, la amistat, etc.? 

I el dolor dels qui en general pateixen la manca de justícia social? 

Però ningú pot privar dels somnis que poden tenir els hostes de l’alberg. Somnis que tal vegada esdevenguin esperança: 

que la vacuna allunyarà i desterrarà la pandèmia a un termini indeterminat però cert; 

que sortirà aquella feineta que les donarà la independència i llibertat social i econòmica, i que les tornarà la dignitat perduda; 

que aviat rebran aquella pensió que tenen sol·licitada o la obtenció del certificat de residència que les permetrà assolir un contracte de treball. 

que un dia trobaran aquell habitatge que estarà bé de preu o aquella habitació individual que li permetrà recuperar la intimitat; 

que qualsevol dia rebran la trucada telefònica d’una persona que se'n recordarà d’ell o d’ella; o la visita i l’abraçada forta i inesperada del ser estimat que fa molt de temps que no ho veu.  

I que un dia els seus horitzons invisibles es convertiran en visibles. 

Aquests dies de part de persones que han fet aquestes reflexions han arribat a l’Alberg dues paneres de Nadal amb torrons i la resta d’articles que es solen regalar aquestes festes. Una pels usuaris que es troben al centre de Manacor i l’altra pel qui són a Son Talent. 

Les paneres ni supleixen els somnis ni les esperences ni pretenen fer-ho, però posa en valor les petites coses que a moments puntuals si no endolceixen la vida, ho fan al paladar. 

La Fundació Trobada i l’Alberg de Manacor, que pertany a la xarxa d’inclusió del Consell de Mallorca, agraeixen sincerament el detall. 

Feliç Nadal!

Donatius nadalencs

Generosa resposta a la campanya de recaptació conjunta dels Col·legis Rafa Nadal School, Es Canyar, La Salle i IES Portocristo

Tal con ja informàrem dies passats s’ha dut a terme la campanya conjunta de recaptació d’aliments i productes sanitaris amb l’Ajuntament, Càritas i Creu Roja. 

Com a resultats de la recaptació la Fundació Trobada, titular de l’Alberg de Manacor, que pertanys a la xarxa d’inclusió social del Consell de Mallorca,  ha rebut les donacions fetes pels col·legis Rafa Nadal School, Es Canyar, La Salle i IES Portocristo. 

Els articles que es sol·licitaren, com es veu al cartell anunciador, varen esser desinfectants, sabons, fregalls, mascaretes, productes higiene femenina, espuma d’afeitar, paper WC, gel i xampú, cremes. 

Es molta la importància de l’ensenyança de matèries que serveixen per a la vida i el futur desenvolupament social i laboral dels alumnes, però l’educació en la solidaritat completa una formació humana necessària per fer de la societat una comunitat de germans iguals en dignitat.  

Les fotografies adjuntes mostren palesament la resposta dels col·legis que no ha pogut ser més generosa, cosa que la Fundació agraeix profundament tant a la direcció i professorat del centres com, i especialment als alumnes per la seva solidària col·laboració. 

 

Recaptació conjunta

La Fundació Trobada a la taula de recaptació conjunta amb l'Ajuntament, Caritas i Creu Roja

Aquestes entitats han fet aquest dimecres passat una crida perquè totes aquelles persones que ho desitgin facin una donació per el recapte d’aliments i de productes sanitaris a benefici d’aquestes tres entitats socials. 

Es tracta d’una iniciativa conjunta amb els centres educatius del municipi de Manacor, que s’organitza cada any per Nadal. 

 Així, a tots els centres educatius del municipi – públics, concertats i privats i de tots els nivells educatius – hi ha contenidors habilitats per rebre aquests productes fins dia 23 de desembre, el darrer dia lectiu abans de les festes. Cal destacar que tots els productes que es recaptin es repartiran entre la Fundació Trobada, Càritas Manacor i Creu Roja Manacor segons les seves necessitats. 

«La crisi de la Covid-19 ha convertit en essencial tot allò que era invisible, per això avui hem volgut comptar amb aquestes tres entitats tan importants per al municipi», ha destacat la delegada de Serveis Socials, Carme Gomila. «Durant aquests 10 mesos de pandèmia hem fet feina colze a colze amb les entitats, és una crisi molt dura, i per això enguany volem donar més importància que mai a aquesta campanya, que fa molts d’anys que es fa, però que enguany és més essencial que mai donar-li visibilitat», ha afegit. 

Des del departament de Serveis Socials de Manacor es fa feina amb l’objectiu de repensar i evolucionar cap una mirada més inclusiva, comunitària i empoderadora, «però malauradament amb la crisi actual causada per la Covid-19, inevitablement hem d’atendre les necessitats més urgents», ha explicat Gomila. 

A la roda de premsa, la treballadora social de Càritas Manacor, Rosa M. Lladó; el coordinador de Creu Roja Manacor, Mateu Ballester; i la directora de la Fundació Trobada, Noelia Hernández han coincidit en la urgència de la situació actual i de l’augment de les demandes que han rebut d’ençà de la declaració de l’Estat d’alarma. Les demandes prioritàries a Manacor són, com a la resta de l’illa, d’alimentació, d’habitatge, de feina i d’informació. 

En la Fundació Trobada, que dona el servei d'alberg a Manacor, Hernández va assenyalar que «la llista d'espera actual ronda les 30 persones, quan abans de la pandèmia era d'entre 5 i 10 persones». L'alberg compta amb 25 places. 

Els representants de les entitats socials van coincidir a afirmar que la crisi del coronavirus provoca la «cronificació dels casos perquè el procés d'accés al món laboral també s'alenteix», segons Hernández. 

Es demana a les persones que vulguin fer una donació que, en cas de dur aliments, aquests no siguin frescs. Pel que fa als productes d’higiene, des de la Fundació Trobada han insistit en la necessitat de sabó, desodorant, pasta de dents, compreses higièniques, raspalls, etcètera. 

 

Secrets d'una mirada (42)

"Després de viure al carrer, un home em va recollir i em vaig anar a viure amb ell encara no més perquè em mantingués"

Avui presentem R. jove fadrina de Puente Tocino, província de Murcia, de 32 anys d’edat i que duu un any d'estada a l’Alberg de Manacor. 

“Els meus pares es separaren quan jo tenia 6 mesos perquè ma mare va trobar a mon pare al llit amb una altra dona i a mi em va nodrir pràcticament la meva padrina vella”. 

"Ma mare viu amb un altre home, el meu padrastre, amb el qual ha tingut un altre fill, el meu germanastre al que guanyo de quatre anys i que actualment ja es casat."

"Als 11 anys morí mon pare i començaren el maltractaments del meu padrastre que es electricista però no va de feina i viu d’una pensió d’una germana discapacitada. Ell i ma mare s’ho gasten tot al bingo, son ludòpates recalcitrants".  

Compta l’entrevistada que quant els seus pares perdien els diners al joc la casa es convertia en un infern, l’home pegava a sa mare i ella també rebia. I també començaren les discussions amb el germanastre perquè era el preferit per son pare. 

“No més tinc estudis primaris, perquè, quant havia de començar l’ESO, els meus pares no tenien diners per comprar-me els llibres i, a més de patir bullying escolar al col·legi perquè feia mal olor, vaig haver d’abandonar els estudis".

Efectivament a ca seva no la deixaven netejar-se ni tenia roba per canviar-se i a més no més menjaven amb el seu germanastre hamburgueses i menjar-fems, el que va contribuir a l’augment de pes que li ha produït l’obesitat que encara pateix. 

“Als 16 anys vaig començar a fer feina a una botiga d’Artesania de Betlem i guanyava 130 euros a la setmana, ho donava als meus pares i s'ho gastaven tot al bingo”. 

Duia tota la feina de la casa i suportava els maltractaments del padrastre, inclòs pretenia abusar d’ella, cosa que no va aconseguir, fins que es va revestir de coratge i el va denunciar a les autoritats. Aleshores cessaren els mal tractaments, però quant va acomplir els 21 anys la tragueren fora de ca seva.  

Galícia va ser el seu nou destí, on hi va viure 10 anys. “Fisterra va ser un poble del que em vaig enamorar, encara que vaig viure al carrer un temps, fins que vaig conèixer un home amb el que vaig conviure perquè em mantingués. No vaig esser capaç de trobar feina”. 

També va conviure amb un altre home de més bona posició, però tenia uns gusts sexuals depravats que no eren admissibles. Era bona persona: li va pagar i tot un viatge i hotel a Paris. 

“Després del viatge vaig tornar a Galicia per a viure amb el primer home que em recollia si estava al carrer. Inclús em va empadronar, gràcies a lo qual estic cobrant fa quatre anys una petita pensió insuficient per viure amb autonomia. Crec que em vaig arribar a enamorar d’ell, però ho vaig deixar perquè em maltractava, em pegava i a mes a més no es rentava i feia mal olor”. 

Durant el temps d’estada a Galicia va tornar a la casa dels seus pares un parell de vegades, però la convivència sempre va resultar impossible perquè l'única relació que hi havia era per demanar-li diners, ja que en aquella casa es gastava tot al joc, inclús tota l'herència del padrí. 

A A Corunya vaig romandre quatre dies a l’únic alberg que hi havia i que era d’Amancio Ortega (Zara), i no podia continuar perquè havien de pagar. Fa dos anys que és addicta al tabac que justifica perquè li calma l’ansietat. 

“Pateixo esquizofrènia paranoide i vaig estar ingressada al psiquiàtric de Murcia set mesos. Realment vaig reconèixer que no estava be del cap”. 

“Amb el diners de la pensió vaig venir amb avió a Mallorca i directament a l’hospital per el tractament de la meva malaltia. La metgessa em deia que perquè havia vingut perquè aquí la vida era molt cara. Actualment segueixo estant amb tractament mèdic".

De l’hospital vingué directament a l’Alberg de Manacor. Ha aconseguit un contracte temporal de treball de neteja per un període de quatre mesos a un col·legi, però no sap si li renovaran. Encara te qualque relació amb la mare que li telefona perquè que li envïi cent euros.

“Encara que estic molt bé a l’Alberg, i em duc molt bé amb les dones i demés usuaris, sé que si faig feina no puc esser aquí, i voldria tenir un contracte fixo per poder-ne sortir, llogar una habitació o caseta amb la meva parella i viure amb pau. Estic molt agraïda a la Fundació Trobada per les atencions rebudes i tots els serveis que presten.” 

Tant de bo que s’acompleixin els desitjos d’aquesta jove i assoleixi la pau després d’una vida tan agitada.

 

Protagonistes de l'Alberg de Manacor (11)

A la fi, al 2013, després de 21 anys, es signà el primer contracte entre la Fundació Trobada i el Consell de Mallorca sobre l'Alberg de Manacor

Era l’any 2011 quan s’havien celebrat les eleccions autonòmiques i municipals, la data esperada per a plantejar novament a l’Administració Pública la peremptòria necessitat d’ajuda per l’Alberg de Manacor. 

La infraestructura necessària estava remodelada, inclosa la eliminació de barreres arquitectòniques per a l’accés a l’edifici de persones en mobilitat reduïda, s’havien instal·lat taquilles pels objectes personals dels usuaris i noves lliteres metàl·liques més reforçades amb un suport lateral a mode de còmoda individual adossada a la paret per a cada llitera. 

Així les coses i concertada l’entrevista amb el Director d’Inclusió Social, la representació del Patronat de la Fundació Trobada juntament amb la Direcció de l’Alberg feu la presentació oficial de les noves instal·lacions. 

Era el darrer i definitiu cartutx que la Fundació guardava a la recambra per conquerir el tant desitjat finançament per a l’Alberg. Paraules gruixudes com “no podem aguantar més”, “la obligació de acollir als sense sostre no és nostra”, “ara ja hi ha la infraestructura que vostès han exigit”, “la promesa de descentralitzar el servei d’acollida nocturna temporal de Palma ha estat incomplida reiteradament”, “hi ha la possibilitat a curt termini de que l’alberg de Manacor s’hagi de tancar”, sonaren dins un ambient tens que es podia tallar amb un ganivet.  

L’Administració va detectar que la cosa anava en serio i s’inicià el procés administratiu preceptiu amb els informes tècnics necessaris perquè s’aprovés la necessitat d’implantar el servei d’acollida nocturna dins la Part Forana de Mallorca. No més a Palma existia aquest servei. 

Es publicaren els edictes necessaris de convocatòria del preceptiu concurs a principis de l’any 2013 i s’adjudicà el servei a la Fundació Trobada de Manacor. 

Finalment a 22 d’abril del mateix any la Sra. Catalina Cirer Adrover, presidenta de l’Institut d’Afers Socials (IMAS), assistida per la Secretaria delegada de l’IMAS acordà adjudicar el servei a l'entitat Fundació Trobada, entre altres, amb els següents paràgrafs:

1. “Constitueix objecte del contracte adjudicar el contracte relatiu al servei d’acolliment per a persones en situació d’exclusió social a la Part Forana de Mallorca, que inclou la condició especial d’execució consistent en que el servei es presti amb la participació dels usuaris en el funcionament del mateix, a l’entitat FUNDACION TROBADA, AMB cif F 07574080, amb estricta subjecció al plec de clàusules administratives particulars, al de prescripcions tècniques i a l'oferta econòmica presentada.” 

2. “El contracte tindrà una durada de dos (2) anys des del dia 23 d’abril de 2013 fins dia 22 d’abril de 2015, amb possibilitat de prorrogar-se per dos (2) anys més, amb manifestació expressa i per escrit d’ambdues parts, amb les mateixes condicions inicials”.  

Efectivament, al venciment del contracte, amb la conformitat d’ambdues parts es signaren dues pròrrogues des de l’any 2015 al 2016 i des d’aquest al 2017, any en que es convocà un nou concurs amb una ampliació dels serveis, però això serà objecte d'un altre article d’aquest blog. 

A la fi, s’havia assolit, després de la creació del servei, el segon objectiu de la Fundació Trobada que era la implicació de l’Administració Pública amb el projecte de l’Alberg de Manacor. 

Havien passat 21 anys des de la constitució de la Fundació Trobada, el dia 22 d’abril de 1992.