Secrets d'una mirada (42)

"Després de viure al carrer, un home em va recollir i em vaig anar a viure amb ell encara no més perquè em mantingués"

Avui presentem R. jove fadrina de Puente Tocino, província de Murcia, de 32 anys d’edat i que duu un any d'estada a l’Alberg de Manacor. 

“Els meus pares es separaren quan jo tenia 6 mesos perquè ma mare va trobar a mon pare al llit amb una altra dona i a mi em va nodrir pràcticament la meva padrina vella”. 

"Ma mare viu amb un altre home, el meu padrastre, amb el qual ha tingut un altre fill, el meu germanastre al que guanyo de quatre anys i que actualment ja es casat."

"Als 11 anys morí mon pare i començaren el maltractaments del meu padrastre que es electricista però no va de feina i viu d’una pensió d’una germana discapacitada. Ell i ma mare s’ho gasten tot al bingo, son ludòpates recalcitrants".  

Compta l’entrevistada que quant els seus pares perdien els diners al joc la casa es convertia en un infern, l’home pegava a sa mare i ella també rebia. I també començaren les discussions amb el germanastre perquè era el preferit per son pare. 

“No més tinc estudis primaris, perquè, quant havia de començar l’ESO, els meus pares no tenien diners per comprar-me els llibres i, a més de patir bullying escolar al col·legi perquè feia mal olor, vaig haver d’abandonar els estudis".

Efectivament a ca seva no la deixaven netejar-se ni tenia roba per canviar-se i a més no més menjaven amb el seu germanastre hamburgueses i menjar-fems, el que va contribuir a l’augment de pes que li ha produït l’obesitat que encara pateix. 

“Als 16 anys vaig començar a fer feina a una botiga d’Artesania de Betlem i guanyava 130 euros a la setmana, ho donava als meus pares i s'ho gastaven tot al bingo”. 

Duia tota la feina de la casa i suportava els maltractaments del padrastre, inclòs pretenia abusar d’ella, cosa que no va aconseguir, fins que es va revestir de coratge i el va denunciar a les autoritats. Aleshores cessaren els mal tractaments, però quant va acomplir els 21 anys la tragueren fora de ca seva.  

Galícia va ser el seu nou destí, on hi va viure 10 anys. “Fisterra va ser un poble del que em vaig enamorar, encara que vaig viure al carrer un temps, fins que vaig conèixer un home amb el que vaig conviure perquè em mantingués. No vaig esser capaç de trobar feina”. 

També va conviure amb un altre home de més bona posició, però tenia uns gusts sexuals depravats que no eren admissibles. Era bona persona: li va pagar i tot un viatge i hotel a Paris. 

“Després del viatge vaig tornar a Galicia per a viure amb el primer home que em recollia si estava al carrer. Inclús em va empadronar, gràcies a lo qual estic cobrant fa quatre anys una petita pensió insuficient per viure amb autonomia. Crec que em vaig arribar a enamorar d’ell, però ho vaig deixar perquè em maltractava, em pegava i a mes a més no es rentava i feia mal olor”. 

Durant el temps d’estada a Galicia va tornar a la casa dels seus pares un parell de vegades, però la convivència sempre va resultar impossible perquè l'única relació que hi havia era per demanar-li diners, ja que en aquella casa es gastava tot al joc, inclús tota l'herència del padrí. 

A A Corunya vaig romandre quatre dies a l’únic alberg que hi havia i que era d’Amancio Ortega (Zara), i no podia continuar perquè havien de pagar. Fa dos anys que és addicta al tabac que justifica perquè li calma l’ansietat. 

“Pateixo esquizofrènia paranoide i vaig estar ingressada al psiquiàtric de Murcia set mesos. Realment vaig reconèixer que no estava be del cap”. 

“Amb el diners de la pensió vaig venir amb avió a Mallorca i directament a l’hospital per el tractament de la meva malaltia. La metgessa em deia que perquè havia vingut perquè aquí la vida era molt cara. Actualment segueixo estant amb tractament mèdic".

De l’hospital vingué directament a l’Alberg de Manacor. Ha aconseguit un contracte temporal de treball de neteja per un període de quatre mesos a un col·legi, però no sap si li renovaran. Encara te qualque relació amb la mare que li telefona perquè que li envïi cent euros.

“Encara que estic molt bé a l’Alberg, i em duc molt bé amb les dones i demés usuaris, sé que si faig feina no puc esser aquí, i voldria tenir un contracte fixo per poder-ne sortir, llogar una habitació o caseta amb la meva parella i viure amb pau. Estic molt agraïda a la Fundació Trobada per les atencions rebudes i tots els serveis que presten.” 

Tant de bo que s’acompleixin els desitjos d’aquesta jove i assoleixi la pau després d’una vida tan agitada.