Llei d'Habitatge

Moviments socials demanen excloure del control de la Llei d'Habitatge els pisos cedits per a frenar el sensellarisme

La Llei d'Habitatge ja està en el Congrés dels Diputats i, si tot segueix el llit fins ara previst, els grups parlamentaris tenen intenció de canviar el text que va sortir de Moncloa. De moment, només una jornada de valoració del projecte per part dels experts convocats pels grups parlamentaris. I, entre ells, només un col·lectiu lligat a la societat civil, el Sindicat d'Inquilins, crític amb el projecte actual per la seva falta d'ambició. 

No obstant això, hi ha més col·lectius socials que estan intentant canviar el text i introduir modificacions, via esmenes. Entre ells, el moviment que defensa els drets i prioritats de les persones 'sense sostre', com a Llar Sí i Pro-habitatge. Dues organitzacions que busquen solucions al sensellarisme mitjançant alternatives d'habitatge, no d'albergs, i que ja han proposat una sèrie de canvis al text que va sortir de Moncloa. 

Aquestes associacions apunten que estan parlant amb diferents grups parlamentaris -de moment PP i Cs- per a aconseguir modificacions amb l'objectiu que la Llei també empari mesures necessàries per a les 30.000 persones que viuen actualment al carrer. D'elles, el 44% porta més de tres anys en aquesta situació, segons les dades que publica l'Institut Nacional d'Estadística, i en un 80% són homes. 

D'entrada, Pro-habitatge i Llar Sí que valoren positivament el desenvolupament de la primera Llei d'Habitatge a Espanya, “que estableix un marc de treball general i homogeni i recull qüestions clau per a generar una política d'habitatge assequible que pugui prevenir i solucionar la discriminació i la desigualtat”, indiquen. 

“Aquesta norma articula un enfocament general de les polítiques d'habitatge que marca uns continguts mínims per al desenvolupament posterior de les actuacions autonòmiques sense que s'envaeixin les seves competències”, matisen en explicar les alternatives que proposen. 

El projecte elaborat per l'Executiu de coalició ha inclòs la primera definició de “sensellarisme” que es redacta en un text legislatiu a Espanya. De fet, es va introduir en la seva versió final, perquè no era present en els primers esborranys 

També proposen que la Llei defineixi què és una entitat social proveïdora d'habitatge. Aquestes, segons la seva proposta, no té ànim de lucre i la seva fi és col·laborar amb les administracions en objectius com “proveir habitatge assequible i social a àmplies capes de la societat i, especialment, a aquelles en risc d'exclusió”. 

Llar Sí i Pro-habitatge justifiquen aquesta definició perquè permet “regular convenientment que aquestes entitats puguin ser beneficiàries de les ajudes contemplades en els Plans d'Habitatge”, que elabora l'Estat però on els fons se cedeixen a les comunitats, per a “establir quan correspon aplicar incentius fiscals a la seva activitat, o plantejar salvaguardes dins de la legislació que pugui afectar la seva activitat”. 

Al marge dels immobles, les associacions demanen que el text també empari el lloguer d'habitacions com una alternativa per als 'sense sostre'. Es tractaria d'introduir un canvi en la Llei d'Arrendaments Urbans, per a incloure també el d'habitacions, contemplant l'ús compartit de les dependències comunes. Aquesta opció, aprofundeixen, facilitaria tràmits com el de l'Ingrés Mínim Vital o l'accés a ajudes al lloguer, en els quals l'empadronament i la unitat de convivència són elements clau.