Dret s'asil

Espanya usa el visat de trànsit per defraudar el dret d'asil

“És un parany”. Així ho qualifica la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat (CEAR) que distorsiona el dret d’asil.

L'exigència d'un visat de trànsit a les persones nacionals d'alguns països és un parany perquè no puguin accedir a l'asil, perquè l'objectiu real del visat de trànsit és precisament que aquestes persones no puguin transitar per la zona internacional dels aeroports d'Espanya, on podrien demanar asil.

Aquest visat, amb les seves taxes, les seves llargues esperes i uns requisits gairebé impossibles per a una persona que ha de fugir, és l'obstacle perfecte per a això; perquè sense aquest visat, no poden embarcar en un vol amb escala a Espanya.

Aquesta és el parany i així és com Espanya i la Unió Europea defrauden el dret d'asil i tots aquests valors humanitaris que diuen defensar. Amb un ardit legal que posen en marxa quan augmenten les arribades de persones d'algun país, amb l'únic objectiu d'obstaculitzar les peticions d'asil.

A la fi del passat mes de juny es va imposar aquest visat a les persones nacionals de Txad i de Sudan, un país en conflicte i amb una de les majors emergències humanitàries del món. Al febrer va ser a Kenya i el Senegal; i ja són 37 països els que formen part d'aquesta llista en la qual també estan Síria, Mali o Palestina.

En tancar-los aquesta via legal i segura per a demanar asil, Espanya força a milers de persones cada any a prendre rutes migratòries molt més perilloses en les quals es juguen la vida en la mar o saltant una tanca, trobant moltes d'elles la mort, quan només buscaven refugi.

Així que ja n'hi ha prou que defraudar el dret d'asil.

La CEAR no vol caure en el parany. I continuarà lluitant i reclamant a Espanya que compleixi amb la seva obligació de garantir el dret humà d'asil als qui fugen de guerres, de greus conflictes i emergències humanitàries.