"Vinc molt sovint a Manacor perquè necessito respirar l'acolliment i l'ambient familiar de l'Alberg"
Amb motiu d’acomplir-se pròximament el 10è aniversari d’aquest Blog de notícies de la Fundació Trobada, volem
entrevistar al Fundador de l’Alberg José L. García Mallada perquè ens parli del
tema:
Què ha suposat aquest
decenni pel blog i per l’Alberg?
“Un document del dia
a dia de l’alberg, on si troben notícies sobre el seu funcionament, legislació,
immigració, drets humans, articles d’opinió, etc. Més de 600 notícies aquests
deu anys amb apartats sobre la història de la Fundació Trobada, les distintes
etapes, voluntariat dels primers anys, el període de semi-professionalització,
els diferents contractes amb l’Administració i la darrera etapa de servei 24
hores i centre de dia. A l’any 2022 es va publicà un llibre titulat “Batecs de
l’Alberg”, commemoratiu del 30è aniversari. Per cert que encara hi ha exemplars
si a qualcú interessa”.
Quin ha estat el període
més crític?
“En citaria tres
moments: el primer a l’any 2013, quan després de 21 anys de mantenir l’alberg
amb el nostres propis recursos, ens plantarem davant l’Administració competent
exposant que no podíem més i que necessitàvem urgentment ajuda, del contrari
ens plantejàvem el tancament.
El segon moment va
ser la crisi sanitària i social ocasionada per la pandèmia del Còvid-19 que ens
va obligar a ubicar les persones usuàries a tres centres diferents evitant així
un possible contagi general.
El tercer va ser fa
dos anys quan van esser necessàries quatre convocatòries perquè ens adjudiquessin
el contracte de prestació del servei per part del Consell de Mallorca, superant
entrebancs de caràcter jurídic-administratiu per tractar-se d’un concurs d’àmbit
europeu. Tot això esta amplament descrit al llibre citat. També hi ha un capítol
interessant que es titula “Secrets d’una mirada”, amb mini-biografies de
persones usuàries”.
Quin serveis presta l’alberg
en l’actualitat?
“Els primers anys no
més oferíem sopar, acolliment nocturn i berenar els matins amb els serveis
propis de l’ostatge: dutxes, bugaderia, articles de neteja, taquilles.
Actualment disposem de menjador pels usuaris residents i d’una ample plantilla
de treballadors per atendre el servei de 24 hores i centre de dia: a més de la
Direcció, una treballadora social, una psicòloga, cinc monitors i personal de
neteja. Les persones usuàries reben assessorament sobre possibilitats d’habitatge,
ofertes de treball, estrangeria, cursets d’aprenentatge de llengua i distints
oficis, etc.
Vull destacar aquí la
extraordinària labor dels professionals que presten a plena satisfacció una
atenció personalitzada, lloada freqüentment per
totes les persones usuàries i pels funcionaris de l’Administració Pública”.
Perquè no baixa la
llista d’espera?
“Dos grups de
persones majoritaris converteixen l’alberg d’acolliment temporal en una
residència “de facto”: un grup de persones majors de 55 anys, que per la seva
edat i altres per malaltia mental, tenen series dificultats en accedir al
mercat laboral i no tenen altre ingrés que el mínim vital o una esquifida
pensió que no les permet viure autònomament.
L’altre grup son
immigrants en situació irregular i que, per aquest motiu no poden accedir al
mercat laboral mentre no hagin transcorregut dos o tres anys i assolit l’arrelament
necessari per obtenir el permís de residència.
Coneixem la saturació
quasi permanent. No es pot ampliar la capacitat de l’alberg?
“Ho hem intentat,
però per problemes de caire urbanístic no podem ampliar el volum d’edificació
de la finca: ens denegaren la llicència”.
Hi ha qualque
anècdota recent?
“Sí. Una ex-usuària
de l’Alberg que actualment està vivint a Palma juntament amb altres persones a
un habitatge tutelat, ve amb freqüència a Manacor i la darrera vegada que ens
saludàrem m’agafa ma i em dona un efusiva besada amb emocionades paraules:
“Mai li podré agrair el que vostè ha fet per mi i esta fent per molts. Vinc
molt sovint a Manacor perquè necessito respirar l’acolliment i l’ambient
familiar de l’Alberg; aquí tinc amics que no tinc a Palma”. Un calfred
va recorre tot el meu cos com si hagués estat una descàrrega elèctrica: mai havia
rebut una besada a la ma tan carregada de significat”.
Un agraïment sincer
per aquestes paraules del fundador de l’Alberg Sr. García Mallada, que, com es
habitual, passeja la gosseta cada dia i es fa topadís als indrets on es
reuneixen algunes persones usuàries de l’alberg i comparteix amb ells cordials
salutacions. Segurament que aquesta vegada la passejada fou una profunda
meditació sobre aquella besada a la ma, que suposava no només l’agraïment d’una
usuària, sinó que amb la efusió que ho va fer era representativa de tantes
persones usuàries que han tingut el mateix sentiment.
32 dos anys de feina per a l’alberg de Manacor be valen una besada d’agraïment.
El servei de l’Alberg de Manacor és un concessió administrativa atorgada mitjançant concurs pel Consell de Mallorca a la Fundació Trobada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada